El conflicte a l'Orient Mitjà no és un conflicte religiós, és un conflicte per la propietat de la terra i la protecció d'aquest dret de propietat.
Darrera del terrorisme podem veure un cop més la llarga mà dels qui monopolitzen el tràfic d'armes (grans corporacions).
Una altra premisa que s'acompleix en aquesta crisi és que els Estats acostumen a ser més brutals en la defensa dels seus drets territorials que qualsevol particular.
Estats i corporacions conjuntament estan fent servir el odis seculars i les diferències religioses per a aconseguir els seus objectius.
El president Eisenhower, bon coneixedor del complexe militar industrial i dels seus tentacles a l'Administración estatal, donava el 1961 la clau per a combatre aquesta manipulació:
"Solament una ciutadania desperta i ben informada pot obligar a una enorme maquinària industrial i militar de defensa a ajustar-se als nostre métodes pacífics i objectius, de forma que la seguretat i la llibertat puguin prosperar juntes".
Despertem doncs i convidem al nostres amics pro-israelís i pro-palestins a informar-se, obrir els ulls i lluitar de forma no violenta contra els seus veritables enemics.
Rafa Arencón
Concentració a Reus - 21/07/14
Crec el conflicte israelí-palestí és molt més complexe que un problema de terres, de tràfic d'armes o manca d'una ciutadania "desperta". En principi el problema de "terres" està tàcitament pactat segons informacions de consulats i embaixades d'Israel en diverses ocasions. Personalment crec que és una guerra de religions en el sentit de sociològic. A més l'històric de conflictes no comença el 1948 sinó molt més enllà.
ResponderEliminarQualsevol conflicte, degut a la tendència a considerar la sociologia com a "ciència" fa que busquem causes relativament explicatives o justificatives. La conducta humana i social és molt complexa i reduir un fet a dues o tres causes és reduccionista.
Cal pensar que aquest conflicte té una influència important a Europa, restant rellevància a fets tan execrables com la mort de 150.000 a Síria o el milió al Sudan en els darrers anys.
En el món internacional el que valdria són els pactes voluntaris i la no-violència. Arribar a aquí és realment el més liberal que hi ha, però a tal fi cal que tota la societat modifiqui els seus paràmetres mentals i, ara per ara, això es fa molt difícil. Fixem-nos que "sobirania", "estat" i "nació" són elements viscerals en la personalitat molta gent. En totes les constitucions es parla de la "defensa de la nació" i "donar la sang per a la pàtria". D'això en diuen heroïcitat si són propis els màrtirs i se'n diu "terroristes" si són "els altres". En una societat en la que no existeix llibertat educativa, és a dir, on la formació està planificada, es fa difícil el dubte, la crítica o les posicions alternatives.
ResponderEliminarTambé val a dir que la informació acostuma a estar molt sesgada: sense una informació fidedigna, sense censures o tergiversacions ideològiques, el ciutadà va "venut".
Hola Artur! T'havia enviat un comentari però s'ha esborrat, Encara no sé fer servir bé les eines d'aquest blog. Et deia que em sembla també reduccionista parlar que el conflicte sigui una típica "guerra de religió". Jo crec que els factors del sòl, interessos armamentístics i manipulació emocional els hem de tenir en compte si volem entendre com és que aquest conflicte tornar a rebifar periódicament. Palestina té una densitat poblacional molt gran i Israel vol un perímetre de seguretat (cosa comprensible...) Encara les claus són un símbol visual d'aquesta lluita per la terra (moltes families jueves sefardies conserven les claus de les cases que els seus avantpassats tenien a Espanya i moltes famílies palestines tenen claus de les vivendes que van haver d'abandonar al 1948). Palestina, una societat molt empobrida, compra armes a Iran... Mentres els creadors d'opinió en aquest conflicte manipulin emocionalment fent servir arguments religiosos, la raó tindrà molt difícil obrir-se camí... Jo no dic que aquestos factors ho expliquin tot ni que podem comprendre plenament la complexitat del conflicte, però si no ajudem a que tothom repensi hipótesis la violència seguirà guanyant terreny.
ResponderEliminarHola Rafa,
ResponderEliminarEnhorabona per l'article, i per aquest altre blog. Tots dos blogs (aquest i Todo el bien que puedas) són molt interessants.
Com diu l'Artur, un pacte voluntari i no-violència seria la situació ideal... Malauradament, estem bastant lluny d'aquest escenari. Hi ha múltiples causes del conflicte, i estic d'acord amb tots dos en què seria reduccionista centrar-se en una única causa (entenc que no és només un tema d'interessos econòmics, ni tampoc és només un problema de la naturalesa de cada religió o grup ètnic: és un cúmul de circumstàncies).
En qualsevol cas, és molt habitual aquests dies sentir comentaris com "sembla mentida, els jueus, que van estar perseguits, que ara facin això...", o "és normal que s'aïlli els palestins, cal defensar-se dels terroristes", o "els jueus són un poble lluitador", o "els jueus són un poble odiat", o "els islàmics el problema que tenen és que són..." ... en definitiva, darrere de tot no es jutja els actors del conflicte, sinó la posició geopolítica dels seus països, la posició geopolítica dels països aliats, o fins i tot la seva naturalesa ètnica o religiosa! Totes elles són fruit d'una anàlisi del col·lectiu.
Que l'ésser humà és el que és gràcies a la societat, és evident. Començant pel mateix llenguatge -l'eina que vertebra el pensament-, que ja sorgeix de la necessitat de comunicar-se, fins a les relacions humanes més complexes. Però és important, en la perspectiva de la defensa de les llibertats individuals, evitar els judicis col·lectivistes. I aquest article posa a la taula una interessant reflexió, feta des d'una òptica més liberal (on, diguem-ho així, es dóna molt de pes a la llibertat individual) per a resoldre un conflicte armat en el qual les llibertats queden molt minvades (per dir-ho així, el desideràtum de la llibertat individual queda més llunyà i utòpic). Està bé que aquesta reflexió es faci aquí. Ara falta veure com es resol allà on hi ha el conflicte, i esperem que es faci el més aviat possible! Una salutació
Gràcies Marc! Sí, potser és molt utópic però recordo aquella canço, "Universal soldier", que va popularitzar Donovan, i crec que la solució solamente pot passar per adonar-se de la responsabilitat individual de cadasqú en el conflicte (i en la seva possible solució): https://www.youtube.com/watch?v=UC9pc4U40sI
ResponderEliminarFelicitats pel nou blog!
ResponderEliminarGrosso modo, la qüestió no és tant un problema de territoris O un problema de religions, sinó més aviat un problema de territori (en clau de territori, per part no sé si dir israeliana o jueva) I un problema de religió (en clau religiosa, que és la clau del relat polític de la part palestiniana amb capacitat d'impedir que s'entri en un procés de pacificació).
Per això Israel ha arribat sempre a algún compromís, però Hamàs no pot -no pot- acceptar-ne cap (les 'treves' que de tant en tant acorda amb Israel no se les justifica diplomàticament sinó segons preceptes, exemples, alcorànics).
La situació local estableix un bucle. La geopolítica regional pot arrossegar-los fora, però no sembla que per a millor
Okey, però la societat palestina tampoc és cent per cent Hamas. Els resultats electorals dels 2006 van ser Hamas 42 % i Fatah (que no és islamista) 39%
ResponderEliminarTotalment cert! (gràcies a Déu/Al·là!)
ResponderEliminarI és la pròpia societat palestina la que ha d'acabar amb aquestes organitzacions que la tenen segrestada en nom d'acabar amb Israel.
També ajudaria que 'terceres parts' (de Turquia a Aràbia, d'Egipte a l'Iran) no les ajudessin/manipulessin per interesos que tenen poc a veure amb Palestina...
En primer lloc, felicitar el naixement del nou bloc, i la primera de les (esperem que moltes!) aportacions!
ResponderEliminarSobre el tema del "problema territorial", Israel va desallotjar als seus ciutadans de Gaza, a punta de pistola. Des de 2005 Gaza és territori sobirà. Després de les eleccions de 2006, Hamas va dedicar-se a assassinar a l'oposició de Fatah "per sedició". Si qui guanya les eleccions es dedica a eliminar a l'oposició, és difícil que la població civil tingui opcions per a fer alguna cosa. I sobre si Fatah no és islamista, l'Alcorà té una sura de nom Fath, d'aqui (en part) es va triar el nom (explicat per Y. Arafat).
Si mirem a l'altra banda del Jordà, a Cisjordània (territori en disputa, controlat per l'Autoritat Nacional Palestina i tancat per l'exèrcit israelià) no en volen saber absolutament res de l'actual conflicte.
És a dir, que els míssils llençats contra Israel provenen de territori "palestí" sobirà, mentre que als "territoris ocupats" no es mullen. Per altra banda, aquests llançaments de míssils es justifiquen amb que son la voluntat d'Alà, cites coràniques etc. I es fan per part d'organitzacions com Hamas (Moviment de Resistència Islàmic), Jihad Islàmica, Hizbullah (el Partit d'Allah),Brigades dels màrtirs d'AlAqsa... noms clarament enllaçats a una religió concreta.
Aquestes organitzacions s'han creat amb l'únic objectiu de matar gent. Un dels (molts!) problemes dels palestins és que els líders d'aquestes organitzacions (rebutjo atorgar legitimitat anomenant-los 'líders palestins') apareixen a televisió fent crides als ciutadants per a que sacrifiquin les seves vides per una causa (religiosa) amb la que molts dels ciutadans gazatís no estàn d'acord.
Cal ser valents i acceptar que ens trobem davant un conflicte religiós.
Per altra banda, un dels altres molts problemes és l'ús instrumental que fan dels més petits. Al principi els disfrassen de terrorista amb bombes lligades pel cos, o portant rifles, escopetes i míssils de cartró. Quan les armes reals entren en acció i els nens en son víctimes, encara els fan moltes més fotos.
Immoral.